Confessions de Fèlix Krull, lladre i farsant

Confessions de Fèlix Krull, lladre i farsant, en acurada traducció de Jordi Llovet, va ser l’última novel·la publicada per l’autor (1954), per bé que Thomas Mann va treballar-hi a partir de l’any 1910. Escrita com a paròdia de les novel·les de formació de la tradició alemanya, i també seguint els models de la novel·la picaresca europea, Fèlix Krull narra la vida d’un home amb pocs escrúpols, però d’una simpatia i un gran atractiu personal. Krull, el personatge més «autobiogràfic» de Thomas Mann, recorre les diverses etapes de la vida amb el propòsit de convertir la pròpia biografia en una «obra d’art». En nom d’aquesta concepció estètica de la vida, les seves trampes, els robatoris que comet i les seves impostures sempre queden excusades, fins al punt de convertir-se, paradoxalment, en una actitud de moralitat indiscutible. En aquesta obra, sens dubte la més amena de l’autor, Mann va desplegar el bo i millor del seu estil, del seu humor i de la seva intel·ligència narrativa.